The agermanada trajectory from antagonism to the duel. Classist analysis of a social revolt in the first feudal crisis

Main Article Content

Mariana Valeria Parma

Abstract

One of the outstanding studies in the specialized historiography about the agermanada revolt (1519-1522) was the investigation of the subject of the insurgent action that affected the relations between the monarchy and the subjects in the Catalan-Aragonese territories. In this article, we focus our analysis on the cleavage between moderates and radicals that was traditionally considered key in the rebel bloc, to investigate the characters and the origin of this fracture, starting from a sociological reading of the antagonism provoked by the revolt, investigating the factors that lead to the construction of these blocs, highlighting the importance of the radical-plebeian current, to finally conceptualize in theoretical terms the importance of this material-political reading for the class interpretation of social conflict.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Parma, M. V. (2019). The agermanada trajectory from antagonism to the duel. Classist analysis of a social revolt in the first feudal crisis. Sociedades Precapitalistas, 9, e039. https://doi.org/10.24215/22505121e039
Section
Dossier: Acción política y comunidad en la baja Edad Media

References

Bení­tez Sánchez Blanco, R. (2001). Heroicas decisiones. La Monarquí­a Católica y los moriscos valencianos. Valencia: Institución Alfons el Magní nim.

Braudel, F. (1987). El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. México: FCE, 2 vols.

Burstin, H. (2005). L'invention du sans-culotte. Regard sur le Paris révolutionnaire. Paris: Odile Jacob.

Catalá, G. R. (1984). “Breu relació de la Germania de València”. En E. Durán (ed.) Les crí²niques valencianes sobre les Germanies de Guillem Ramon Catalí i de Miquel Garcia, segle XVI. (pp. 59-322) València: Eliseu Climent 3i4.

Durán, E. (1982). “Aspectes ideolí²gics de les Germanies”. Pedralbes: Revista d'historia moderna, 2, pp. 53-68.

Durán, E. (1982a). Les germanies als Països Catalans. Barcelona: Curial.

Escolano, G. (1611). Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia. Valencia: Pedro Patricio Rey.

Furió, A. (1995). Histí²ria del Paí­s Valencií . València: Edicions Alfons El Magní nim.

Fuster, J. (1972). Rebeldes y Heterodoxos. Barcelona: Ariel.

Garcí­a Cárcel, R. (1973). “Las Germaní­as de Valencia y la actitud revolucionaria de los gremios”. Estudis: Revista de historia moderna, 2, pp. 97-154.

Garcí­a Cárcel, R. (1975). Las Germaní­as de Valencia. Barcelona: Pení­nsula.

Garcí­a Cárcel, R. (2013). “Las Germaní­as de Valencia”. En La nobleza en tres momentos de la Historia del Reino de Valencia: ciclo de conferencias. Valencia: Fundación cultural, pp. 15-41.

Gutiérrez Nieto, J. I. (1973). Las comunidades como movimientos antiseñoriales. Barcelona: Planeta.

Halperí­n Donghi, T. (1955-1957) “Un conflicto nacional: moriscos y cristianos viejos en Valencia”. Cuadernos de Historia de España, XXIII-XXIV, 5-115 y XXV-XXVI, pp. 83-250.

Informacions judicials sobre'ls adictes á la germaní­a en la ciutat é illa de Mallorca, penas de cos é d'haver á ells imposadas aprés la reducció de 1523 (1896). Palma: Estampa de Felip Guasp, Editado por José Marí­a Quadrado.

Iradiel, P. (1993). “Corporaciones de oficio, acción polí­tica y sociedad civil en Valencia”, Cofradí­as, gremios y solidaridades en la Europa medieval. Estella: Gobierno de Navarra, pp. 253-284.

Lorenzo Cadarso, P. L. (2001). Fundamentos teóricos del conflicto social. Madrid: Siglo XXI.

Maravall, J. A. (1979). Las comunidades de Castilla. Una primera revolución moderna. Madrid, Alianza.

Martí­nez Gil, F. (2002). “Furia popular. La participación de las multitudes urbanas en las Comunidades de Castilla”, En torno a las comunidades de Castilla. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 309-364.

Memorial del alcalde Garcí­a Gil de Ateca, escrito por Joan Ramos sobre el sitio y rendición del castillo de Játiva a los agermanados (1884). En M. Dánvila y Collado, La Germaní­a de Valencia. Madrid: Real Academia de la Historia, pp. 305-323.

Nalle, S. (2002). “Revisiting El Encubierto. Navigating between visions of heaven and hell on earth”. En K. Edwards (ed.). Werewolves, witches and wandering spirits. Traditional belief & folklore in Early Modern Europe. Kirksville: Truman State University Press, pp. 77-92.

Pérez Garcí­a, P. y Catalá Sanz, J. (2000). Epí­gonos del encubertismo. Proceso contra los agermanados de 1541. Valencia: Biblioteca Valenciana.

Pérez Garcí­a, P. (1990). La comparsa de los malhechores. Valencia, 1479-1518. Valencia: Diputació.

Pérez Garcí­a, P. (1996). “Conflicto y represión: la justicia penal ante la Germaní­a de Valencia (1519-1523)”. Estudis: Revista de historia moderna, 22, pp. 141-198.

Pérez, J. (2001). Los comuneros. Madrid: La esfera de los libros.

Piles Ros, L. (1952). “Aspectos sociales de la Germaní­a de Valencia”. Estudios de Historia Social, II, pp. 429-478.

Santa Cruz, A. (1920). Crónica del emperador Carlos V. Madrid, Real Academia de la Historia, Tomo I y II.

Santamarí­a, A. (1971). “Sobre los orí­genes de la Germaní­a de Mallorca”. Mayurqa, 5, pp. 25-40.

Schmitt, C. (1998). El concepto de lo polí­tico. Madrid: Alianza.

Scott, J. (2000). Los dominados y el arte de la resistencia: discursos ocultos. México: Era.

Starobinski, J. (1999). “La palabra civilización”. Prismas, Revista de historia intelectual, 3, pp. 9-36.

Terol i Roig, V. (2000). “Contra cavallers i en defensa del Reial Patrimoni. Temps de Germania”. En Carolus Rex Valentiae: els valencians i l’Imperi (pp. 50-85). Valencia: Biblioteca Valenciana.

Terol i Roig, V. (2002). “La Germaní­a en la gobernación foral de Xátiva”. Estudis: Revista de historia moderna, 28, pp. 509-520.

Vallés Borrí s, V. (1990). Bases ideológicas y programa reivindicativo de las Germaní­as. Burriana: Ediciones Histórico Artí­sticas.

Vallés Borrí s, V. (2000). La Germaní­a. Valencia: Alfons el Magní nim.

Viciana, M. (1972). Crónica de la í­nclita y coronada ciudad de Valencia. Valencia: Universidad de Valencia.