The agermanada trajectory from antagonism to the duel. Classist analysis of a social revolt in the first feudal crisis
Main Article Content
Abstract
One of the outstanding studies in the specialized historiography about the agermanada revolt (1519-1522) was the investigation of the subject of the insurgent action that affected the relations between the monarchy and the subjects in the Catalan-Aragonese territories. In this article, we focus our analysis on the cleavage between moderates and radicals that was traditionally considered key in the rebel bloc, to investigate the characters and the origin of this fracture, starting from a sociological reading of the antagonism provoked by the revolt, investigating the factors that lead to the construction of these blocs, highlighting the importance of the radical-plebeian current, to finally conceptualize in theoretical terms the importance of this material-political reading for the class interpretation of social conflict.
Downloads
Article Details
Works are released under Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional License which provides unrestricted use, copy and redistribution in any medium or format and remix, transform and build upon the original work properly cited. The Creative Commons License stipulates that: "You must attribute the work in the manner specified by the author or licensor (but not in any way that suggests that they endorse you or your use of the work)."
References
Benítez Sánchez Blanco, R. (2001). Heroicas decisiones. La Monarquía Católica y los moriscos valencianos. Valencia: Institución Alfons el Magní nim.
Braudel, F. (1987). El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II. México: FCE, 2 vols.
Burstin, H. (2005). L'invention du sans-culotte. Regard sur le Paris révolutionnaire. Paris: Odile Jacob.
Catalá, G. R. (1984). “Breu relació de la Germania de València”. En E. Durán (ed.) Les crí²niques valencianes sobre les Germanies de Guillem Ramon Catalí i de Miquel Garcia, segle XVI. (pp. 59-322) València: Eliseu Climent 3i4.
Durán, E. (1982). “Aspectes ideolí²gics de les Germanies”. Pedralbes: Revista d'historia moderna, 2, pp. 53-68.
Durán, E. (1982a). Les germanies als Països Catalans. Barcelona: Curial.
Escolano, G. (1611). Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia. Valencia: Pedro Patricio Rey.
Furió, A. (1995). Histí²ria del País Valencií . València: Edicions Alfons El Magní nim.
Fuster, J. (1972). Rebeldes y Heterodoxos. Barcelona: Ariel.
García Cárcel, R. (1973). “Las Germanías de Valencia y la actitud revolucionaria de los gremios”. Estudis: Revista de historia moderna, 2, pp. 97-154.
García Cárcel, R. (1975). Las Germanías de Valencia. Barcelona: Península.
García Cárcel, R. (2013). “Las Germanías de Valencia”. En La nobleza en tres momentos de la Historia del Reino de Valencia: ciclo de conferencias. Valencia: Fundación cultural, pp. 15-41.
Gutiérrez Nieto, J. I. (1973). Las comunidades como movimientos antiseñoriales. Barcelona: Planeta.
Halperín Donghi, T. (1955-1957) “Un conflicto nacional: moriscos y cristianos viejos en Valencia”. Cuadernos de Historia de España, XXIII-XXIV, 5-115 y XXV-XXVI, pp. 83-250.
Informacions judicials sobre'ls adictes á la germanía en la ciutat é illa de Mallorca, penas de cos é d'haver á ells imposadas aprés la reducció de 1523 (1896). Palma: Estampa de Felip Guasp, Editado por José María Quadrado.
Iradiel, P. (1993). “Corporaciones de oficio, acción política y sociedad civil en Valencia”, Cofradías, gremios y solidaridades en la Europa medieval. Estella: Gobierno de Navarra, pp. 253-284.
Lorenzo Cadarso, P. L. (2001). Fundamentos teóricos del conflicto social. Madrid: Siglo XXI.
Maravall, J. A. (1979). Las comunidades de Castilla. Una primera revolución moderna. Madrid, Alianza.
Martínez Gil, F. (2002). “Furia popular. La participación de las multitudes urbanas en las Comunidades de Castilla”, En torno a las comunidades de Castilla. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 309-364.
Memorial del alcalde García Gil de Ateca, escrito por Joan Ramos sobre el sitio y rendición del castillo de Játiva a los agermanados (1884). En M. Dánvila y Collado, La Germanía de Valencia. Madrid: Real Academia de la Historia, pp. 305-323.
Nalle, S. (2002). “Revisiting El Encubierto. Navigating between visions of heaven and hell on earth”. En K. Edwards (ed.). Werewolves, witches and wandering spirits. Traditional belief & folklore in Early Modern Europe. Kirksville: Truman State University Press, pp. 77-92.
Pérez García, P. y Catalá Sanz, J. (2000). Epígonos del encubertismo. Proceso contra los agermanados de 1541. Valencia: Biblioteca Valenciana.
Pérez García, P. (1990). La comparsa de los malhechores. Valencia, 1479-1518. Valencia: Diputació.
Pérez García, P. (1996). “Conflicto y represión: la justicia penal ante la Germanía de Valencia (1519-1523)”. Estudis: Revista de historia moderna, 22, pp. 141-198.
Pérez, J. (2001). Los comuneros. Madrid: La esfera de los libros.
Piles Ros, L. (1952). “Aspectos sociales de la Germanía de Valencia”. Estudios de Historia Social, II, pp. 429-478.
Santa Cruz, A. (1920). Crónica del emperador Carlos V. Madrid, Real Academia de la Historia, Tomo I y II.
Santamaría, A. (1971). “Sobre los orígenes de la Germanía de Mallorca”. Mayurqa, 5, pp. 25-40.
Schmitt, C. (1998). El concepto de lo político. Madrid: Alianza.
Scott, J. (2000). Los dominados y el arte de la resistencia: discursos ocultos. México: Era.
Starobinski, J. (1999). “La palabra civilización”. Prismas, Revista de historia intelectual, 3, pp. 9-36.
Terol i Roig, V. (2000). “Contra cavallers i en defensa del Reial Patrimoni. Temps de Germania”. En Carolus Rex Valentiae: els valencians i l’Imperi (pp. 50-85). Valencia: Biblioteca Valenciana.
Terol i Roig, V. (2002). “La Germanía en la gobernación foral de Xátiva”. Estudis: Revista de historia moderna, 28, pp. 509-520.
Vallés Borrí s, V. (1990). Bases ideológicas y programa reivindicativo de las Germanías. Burriana: Ediciones Histórico Artísticas.
Vallés Borrí s, V. (2000). La Germanía. Valencia: Alfons el Magní nim.
Viciana, M. (1972). Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. Valencia: Universidad de Valencia.